Recomenacions de Jocs per Estimular el Llenguatge

RECOMANACIONS I JOCS PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE 

 DELS NOSTRES FILLS

Nadons (0-1 any)

Exercitar els moviments dels òrgans que intervenen en la fonació: Els nadons imiten els nostres gestos, així que la millor manera d’iniciar el descobriment dels sons és provocar-lo. El nadó imitarà els moviments executats molt lentament i anirà prenent consciència dels òrgans que està entrenant. 

Joc 1:Mou la llengua”

Sobre les nostres faldilles, cara a cara, traiem i fiquem la llengua, la movem cap als costats, amunt i avall, la fem girar, la traiem i fiquem ràpidament… 

Recomanació: 

Començar per un gest de llengua repetit (treure la llengua i ficar-la per exemple) i esperar que finalment faci la imitació. Quan el nadó faci el gest amb intenció comunicativa (buscant la nostra resposta o el nostre joc) anirem incorporant els altres moviments progressivament.

Joc 2: “Fem gestos”

A la trona, abans o després de dinar o sopar fem morrets (de front, a la dreta, a l’esquerra); manem petons, bufem, obrim la boca, inflem les galtes… Podem cantar alguna cançó senzilla amb gestos. 

Recomanació:

És important premiar cada èxit. Quan ens imita i rep un somriure o la nostra felicitació, el nadó sent una emoció agradable i tendeix a repetir-lo per tornar a sentir aquesta resposta de nosaltres. La motivació és la clau de l’aprenentatge.

Joc 3: “Fem sorolls”:

Durant el canvi de bolquer, quan estem cara a cara, fem petarrelleigs (“pedorretes”), fem vibrar els llavis, sorolls amb la llengua, repetició de vocals, repetició de fonemes (la la la, ma ma ma, pa pa pa …). 

Recomanació: 

Els sons s’han de repetir diverses vegades esperant la resposta del nadó. No canviar a un altre so fins que hi hagi una resposta, sigui un intent d’imitació o un somriure.

Joc 4: “Jocs de falda de tota la vida”. 

Assegut a les nostres faldilles, cara a cara. Hi ha moltes cançons tradicionals de jocs de faldilles acompanyades de gestos i pessigolles. Repetir cada cançó diverses vegades.

Recomanació: Les cançons dels jocs de faldilles s’han de repetir tantes vegades com el nadó ho demani. És millor no variar de cançó en un joc, ja que la repetició i saber el que passarà els dona seguretat i els tranquil·litza. Podem començar amb una cançó fins que d’alguna manera mostri que la coneix (amb rialles anticipades a les pessigolles per exemple o gestos anticipats) i posteriorment anar introduint altres cançons.

Joc 5: “Banyera amb tresors”. 

A la banyera podem ficar dos o tres objectes o joguines (no posar més estímuls) i demanar-li que els agafi o els busqui. «On és l’ànec?» o «què fa l’ànec?». Es pot fer l’onomatopeia de l’objecte, cantar una cançó senzilla relacionada amb l’objecte i acompanyar-la de gestos. És important que l’hora del bany sigui una estona agradable i lúdica per al nadó.

Recomanació: Sempre que ens estiguem comunicant o jugant amb ells, és important mirar-los, fins i tot, seria recomanable ajupir-nos fins a aconseguir estar a la seva mateixa altura. El contacte ocular és una primera tasca imprescindible per a una bona comunicació.

Sempre que els hem d’explicar alguna cosa, és recomanable que ens ajudem de gestos amb els braços o amb l’expressió facial, que ells també després imitin per expressar-se.

Infants (1-2 anys)

Exercitar els sons i les paraules: Abans de la comprensió de contes o històries, hi ha moltes altres mostres de llenguatge comprensiu que podem arribar a treballar amb els més petits de la casa, com la denominació de paraules o, fins i tot, les onomatopeies.

Joc 1: “Conte amb onomatopeies”. 

Qualsevol moment del dia és bo per agafar un conte. Utilitzar fotografies o contes d’imatges per introduir les onomatopeies. Poden ser els sons dels animals, d’objectes, de mitjans de transport, etc. Identificar una imatge o un objecte amb el so que produeix promou les associacions lògiques. 

Recomanació:

Quan encara recordar paraules sigui un acte complex, sempre podrem fer ús de paraules simples que fan referència a sons com bub-bub o guau-guau, meu-meu o miau-miau, etc. Però com a adults hem d’afavorir també les paraules, per tant, acompanyarem a l’infant dient per exemple. «El gos fa guau-guau». O «mira, és un gos. Què fa el gos?». No substituirem la paraula «gos» per «guau-guau», cada cosa té el seu nom.

Joc 2: “Assenyalem les coses de casa”

Podem anar preguntant i demanant-los que ens assenyalin determinats objectes. El got o l’aigua, la taula, la cadira, la nina, la pilota, el conte … És una excel·lent manera de saber que vocabulari té ja adquirit.

Recomanació:

És important verbalitzar i oferir un bon model. Una vegada que assenyala l’objecte és interessant repetir la paraula, per exemple: «molt bé, el got. Vols aigua?» o «posa el got a la taula».

Joc 3: “Juguem a escollir”. 

Davant paraules noves, sempre podem proposar-los que escullin entre dues opcions, una coneguda i una desconeguda. Per exemple, ‘On és el gos?’, Donant a triar entre un gos i una granota, sent el gos conegut i la granota un possible vocabulari nou.

Recomanació: 

La introducció de noves paraules ha de ser progressiva i correcta. És preferible reforçar l’articulació d’algunes paraules a adquirir molt vocabulari pràcticament inintel·ligible (incomprensible).

Joc 4: “Jocs d’associacions”. 

Amb ajuda d’imatges o àlbums podem demanar-los que ens indiquin determinats conceptes, per exemple, “On són els animals?” o “Què es pot menjar el gos?’ o “Què és més gran?”. Acompanyar la paraula amb gestos afavoreix i reforça la comprensió.

Recomanació: És preferible no combinar conceptes, per exemple, preguntar: «Quin animal és més gran?». No preguntar. «Quin animal és més gran i quin és més petit?”. Els conceptes s’han d’adquirir progressivament. És com pujar escales, s’ha de pujar d’esglaó en esglaó per trepitjar segur.

Joc 5: “La trucada de telèfon”: 

Es pot utilitzar un telèfon de joguina o fer servir un de veritat. Amb el de joguina podem jugar a fer una trucada a alguna persona coneguda (la iaia, el papa, la cosina …). Podeu saludar i explicar alguna cosa que l’infant pugui entendre i després donar-li el telèfon perquè també parli ell. Si no vol participar no cal obligar-lo, si presta atenció li serveix igualment per adquirir vocabulari, gestos i expressions socials. Si la trucada és real, amb alguna persona coneguda i estimada per l’infant, el joc és més motivador. Encara que no parli estimularà l’audició i adquirirà vocabulari. 

Recomanació: Si la imitació i repetició de paraules encara és una mica complex per a ells, també és possible jugar a imitar sons aïllats, tant que iniciïn ells com que iniciem nosaltres. Des d’un buf a un balboteig (ma-ma-ma) pot ser-los de gran utilitat.

Infants (2-3 anys)

Exercitar els òrgans bucofonatoris: Uns hàbits alimentaris correctes afavoreixen l’adequat desenvolupament de la musculatura maxil·lofacial i bucolingual. Per produir determinats sons es requereix una tonicitat muscular, hem d’evitar que els nostres fills abusin dels menjars triturats, l’ús del xumet, biberó, així com xuclar-se el dit, perquè tot això amb l’ús continuat en el temps va deformant al paladar, afecta la dentició, la musculatura de la llengua i llavis, reflectint tot això en la parla.

A més de l’alimentació, per mantenir uns correctes òrgans bucofonatoris, és necessària, a més de la respiració diafragmàtica, una respiració nasal, no bucal.

Joc 1: “Endevinar olors”.

Recollir diversos objectes de la casa que tinguin olors. Tapar els ulls amb un mocador o drap i oferir-li l’objecte perquè el pugui olorar i endevini quin objecte és. El joc es pot repetir diverses vegades si a l’infant li ve de gust.

Recomanació: Començar amb dos o tres objectes amb olors com a màxim. En la mesura que vagin repetint el joc i identificant l’objecte per l’olor es pot anar introduint un de nou. Anar a poc a poc amb la introducció d’estímuls per no saturar-lo i perdre la seva atenció.

Joc 2: “Bufem junts”

Fer bombolles amb “pompero” o amb una palleta. Es pot bufar per torns. Pot ser que a l’infant li costi bufar, en aquest cas no cal insistir si es rendeix. Podem donar-li una altra opció, com bufar les bombolles que nosaltres hem fet per evitar que caiguin a terra.

Recomanació: El buf es pot utilitzar en altres contextos, com bufar la sopa o el menjar calent, bufar l’escuma de sabó a la banyera, la vela d’aniversari, bufar-nos cara a cara com si fossin pessigolles, etc.

Llenguatge expressiu i comprensiu: L’estimulació del llenguatge a través del diàleg i el joc ha de ser constant, sistemàtica i adequada a les característiques de l’infant i de la seva família des de les etapes més primerenques de desenvolupament. El nostre objectiu primordial és que el nen o la nena es comuniqui a través de mirades, somriures, paraules, signes; sempre apostant per l’existència d’intenció comunicativa.

Joc 3: 

“Fem un àlbum de fotos». 

No cal que siguin fotografies de la família, es poden utilitzar imatges de revistes o publicitat impresa. Les retallarem i les enganxarem en un quadern en blanc o unes cartolines que després unirem per convertir-les en llibre o àlbum. També es pot fer un àlbum de natura amb fulles i flors. 

Recomanació: Mentre fem l’àlbum podem introduir vocabulari: «on és el gos», «dona’m la gallina», afavorir la conversa, l’intercanvi comunicatiu, la identificació de la paraula, etc. L’àlbum, un cop acabat pot servir-nos com a conte per explicar al nen o nena a la nit, abans d’anar a dormir, per reforçar el vocabulari, treballar onomatopeies, etc.

Joc 4: «On és la llengua?». 

El temps de la dutxa el podem aprofitar per identificar les parts del cos. «On és la llengua?» o «on és el meu nas?». Es pot utilitzar per assenyalar-se el nen o nena a si mateix o per a assenyalar el nostre nas o les nostres orelles. 

Recomanació: El cos desperta molta curiositat en els nens. El descobriment de si mateixos, com a persona independent i no com a part d’una altra persona els fa experimentar amb ell. Saltar, aixecar els braços, trobar ferides i lunars, moure els dits, penjar-se de les portes, ficar el dit al nas… tot forma part del desenvolupament evolutiu de l’infant. Una manera d’afavorir aquesta trobada amb si mateix és posar un mirall a la seva altura, preferiblement de seguretat, perquè pugui mirar-se, parlar amb ell mateix, gesticular i descobrir-se.

Joc 5: «Teatre de titelles a casa». 

Un teatre pot ser una taula, una catifa o una caixa. Els titelles poden ser comprats o fets a casa amb cartó, amb culleres de fusta o amb mitjons vells. Si cal elaborar titelles, recomano no fer-los tots en una sessió, ja que resultarà molt cansat per al nen o nena, que requereix més activitat i es dispersa més fàcilment. 

Recomanacions: El que nosaltres com a adults entenem per teatre de titelles no ens ha de portar a fer una obra de teatre de principi a fi amb els nostres fills perquè sigui una activitat completa. Els adults per la nostra experiència busquem el sentit a què fem, però els nens busquen el joc i la diversió per sobre de tot. Potser no s’explicarà cap història o conte, pot servir únicament per a parlar amb el nostre fill o filla i fer veus diferents. Qualsevol opció és bona per afavorir la comunicació.